15 anys de la temporada 04/05. Xesco Espar agafa el relleu de Valero Rivera

La temporada 03/04 va ser la darrera amb en Valero Rivera a la banqueta del Barça. Després de 21 temporades i 70 títols passa a ser el director de totes les seccions esportives del club. “De fet, el mateix Valero va proposar que fos Xesco el seu relleu” –va recordar Toni Rubiella, que havia estat segon entrenador de Rivera des que va arribar al club l’any 1985–. Amb l’entrada de Xesco hi van haver canvis però sense cap gran revolució. Xesco havia arribat al Barça l’any 1979 i havia passat per totes les etapes. Jugador juvenil, del segon equip i del primer equip (84/85), entrenador de base, i preparador físic del primer equip amb Rivera. En aquell moment, se sentia ja preparat per afrontar el repte de substituir el Valero Rivera. “…vaig contactar amb Josep Maria Bartomeu i li vaig explicar quina era la situació i els motius pels quals creia que jo podia ser el nou tècnic de l’equip. Ell em va organitzar una reunió amb el president Joan Laporta, que havia de durar 15 minuts i es va allargar més d’una hora. Li vaig dir que coneixia molt bé la plantilla, perquè havia entrenat més de mig vestidor quan eren juvenils. I li vaig desglossar el que havíem de fer per tornar a guanyar, i el que no s’havia fet. Vaig sortir d’allà com a entrenador del Barça

Amb molts canvis a la plantilla i entrenador nou, la temporada es plantejava com de transició. El principal objectiu era posar les bases per a construir un equip guanyador que estigués en condicions, com a mínim, d’acostar-se al nivell del que havia estat cinc anys abans el millor equip de la història: el Dream Team. Feia cinc anys que no es guanyava la Copa d’Europa i la competència a la lliga ASOBAL —farcida d’estrelles internacionals— era duríssima amb Ciudad Real, CD Bidasoa, San Antonio i Ademar entre els millors equips d’Europa. Tot i el mal començament, a final de temporada les sensacions van ser positives. Es va lluitar en totes les competicions al més alt nivell i es va guanyar la copa més grossa: la 7a copa d’Europa.

Supercopa Espanyola

La temporada no va començar bé ja que el BM Ciudad Real va guanyar la Supercopa espanyola que es va jugar a Lleida el 11/09/2004 en un partit molt igualat que es va haver de resoldre a la pròrroga. (Crònica MD)

Lliga dels Pirineus

També es va perdre la final de la lliga dels Pirineus que es va juga a Nîmes la setmana següent. La semifinal del dia 14 es va guanyar contra l’amfitrió, el Nimes per 22 a 34 (Crònica MD). Però a la final el Montpeller, que havia eliminat el BM Granollers (30-24), amb un jove Nicola Karabatic a les seves files, va superar els blaugrana per 35-28 en un partit molt dur en el que no van tenir cap opció, anant sempre darrere al marcador. Crònica MD

Copa Asobal

La Copa ASOBAL es va disputar el 19 i 20 de desembre a la localitat andalusa de Roquetas de Mar i el Barça també va perdre la semifinal per 27-30 amb el Portland San Antonio que perdria la final el dia següent amb el BM Ciudad Real  (Crònica MD)

Copa d’Europa 

Si bé el Barça havia perdut tres competicions en el primer trimestre de la temporada amb tres grans equips BM Ciudad Real, Portland San Antonio y Montpeller, uns mesos després va poder rescabalar-se guanyant  la Copa d’Europa eliminant a directament Portland San Antonio a vuitens i guanyant la final a BM Ciudad Real que a semis havia eliminat Montpeller.

El Barça debuta a la copa d’Europa amb una victòria al Palau el 9 d’octubre contra el Vardar Vatrost Skopje per 31-22. En la fase de grups completaven el grup A SC Pick Szeged (Hungría) i el HCM Constanta (Rumania) (Notícia MD). En aquesta fase el FCB va acabar 2n amb un punt menys (8) que els hongaresos del SC Pick Szeged (9) (Crònica MD)

Als octaus de final el Barça va aconseguir al Palau una renda de 6 gols contra Portland San Antonio 28-22 (Crònica MD ) que van ser suficients tot i el patiment en el partit de tornada (PSA 30-FCB 24) ja que l’eliminatòria no es va decidir fins que Barrufet va aturar el darrer llançament de Garralda a 10’’ del final. (Crònica MD)

A quarts es va repetir un enfrontament clàssic contra el THW Kiel que es va haver de resoldre amb una remuntada al Palau 33-27 Crònica MD 1 y pàg 2) a causa d’un resultat complicat a l’anada (30-25) (Crònica MD)

Si als vuitens havia sigut Barrufet, a les semifinals contra els eslovens del Celje va ser Peric, l’altre porter qui va decidir al darrer minut del partit de tornada al Palau (31-26) després que a l’anada el FCB havia aconseguit un resultat assequible (34-31) amb 11 gols de Rutenka. (Crònica MD pàg 1 y pàg 2)

La final contra el BM Ciudad Real era la darrera oportunitat per a Juan de Dios Roman de guanyar la copa d’Europa. Al partit d’anada, que es va jugar al Quijote Arena, el 30 d’abril, el FC Barcelona en un gran partit, va perdre per la mínima 28 a 27.(Crònica MD pàg 1 y pàg. 2)

La tornada, disputada al Palau Blaugrana el 7 de maig, es va veure un matx molt emocionant, que no es va decidir fins els últims segons i que va finalitzar amb el resultat de 29 a 27 a favor del Barça, una victòria que proclamava el FCB campions d’Europa per 7a vegada. Crònica MD pàg 1 y pàg. 2)

Lliga ASOBAL

La lliga ASOBAL no es va decidir fins la darrera jornada a favor del Portland Sant Antonio de Garralda i Richardson dirigits pel carismàtic Zupo Equiosain amb un punt d’avantatge sobre el BM Ciudad Real de Djusevaiev i Entrerrios. La diferència de gols entre Barça (+155) i Ademar +180 va decidir la tercera posició pels de Lleó. (Crònica MD)

Copa del Rey

La copa del rei es va disputar a Pontevedra la darrera setmana del mes de maig i el Barça tot i classificar-se per la final no va poder superar el BM Valladolid (25-27) que va em portar-se en seu segon títol en dos anys (Copa ASOBAL 2003) amb un equip on destacaven Davis, Garabaya i Raúl Gonzalez dirigits per Juan Carlos Pastor. (Crònica MD)

Aquesta copa del Rey va ser el darrer partit de 3 mites de l’handbol blaugrana que havien format part del Dream Team: Xavier O’Callaghan (15 temporades), Andrei Xepkin (13) i Antonio Carlos Ortega (11) es van retirar aquella temporada, evidenciant encara més el canvi de cicle que s’estava produint a l’handbol blaugrana. 

Xavier O’Callaghan
Andrei Xepkin
Antonio Carlos Ortega
Antonio Carlos Ortega

La plantilla d’aquella temporada estava formada per:

Filera alta, d’esquerra a dreta: Salvador Canals (delegat), Davor Dominikovic, Alberto Val, Lars Krogh Jeppesen, Jêrome Fernández, Lazlo Nagy, Andrei Xepkin i José A. Gutiérrez (metge). Filera del mig, d’esquerra a dreta: Sebastià Salas (fisioterapeuta), Salva Puig, Luka Zvizej, Xesco Espar (entrenador), Joan Laporta (president), Toni Gerona (2n entrenador), Iker Romero, Valero Rivera Folch i Toni Rubiella (preparador físic). Asseguts, d’esquerra a dreta: Víctor Tomàs, Fernando Hernández, Dragan Skrbic, Dejan Peric, David Barrufet (capità), Javier Alonso, Xavier O’Callaghan, A. Carlos Ortega i Rubén Montávez.

Share