65 anys de la temporada 1954/1955

Aquesta temporada es compleixen 65 anys de la 1954/55 en la que en la modalitat d’handbol a 11 el FCBarcelona va quedar campió de Catalunya i que gràcies a això, va participar al Campionat d’Espanya. En la modalitat d’handbol a 7 es va participar al Campionat de Catalunya (4a posició) i es va disputar un partit amistós internacional al desaparegut Frontón Novedades.

Handbol a 11

Plantilla equip handbol a 11 Francesc Sais, Jordi Ribas, JM Palau, Josep Rodés, Josep Massaguer (capità), Tello, Jaume Barjau, Vidal, Joan Comorera, Vilà, Rafael Molina, Stenger, Carles Duch, D. Esteban, I. Parrega, Zato, Lluís Miracle, Pedro Ros, Antoni Villena, Carlos Arno, Joan Prehn, Meyer, Salvador Mercadé.
Directiu i delegat: Baldomero Cabré; Delegat federatiu: José Ros; Massatgista: Joan Gallardo.

El Campionat de Catalunya es va celebrar de febrer a maig del 1955. A la primera fase, es van formar dos grups. El CF Barcelona va quedar enquadrat al grup 2n en el que una vegada disputats els partits, la classificació va quedar així:

  1. CF Barcelona 10
  2. CF Arrahona 6
  3. Eurocap 4
  4. FJ Montgat 0

La fase final incloïa semifinals a doble volta amb el 2n classificat de l’altre grup que era el GEiEG de Girona. Els resultats van ser CF Barcelona 16-GEiEG 5 a l’anada i GEiEG 6 CF Barcelona 2 a la tornada (18-11 pel Barça en total). La final es va disputar el 8 de maig de 1955 a Granollers entre el CF Barcelona i el CD Sabadell, amb el resultat final de 11-7 que atorgava el títol al nostre equip.

Segons la crònica del «El Mundo Deportivo» del dia següent, el partit no va ser de massa qualitat malgrat que el Barça va ser mereixedor de la victòria:

 «No obstante y a pesar del triunfo, que como decimos fue del todo merecido, el Barcelona no realizó un partido grande.» 

Sembla que el CD Sabadell no va donar en cap moment la sensació d’haver pogut guanyar el partit i es remarcable la comparació que fa amb el joc a 7.

«…no dieron nunca la sensación de que podían hacerse con el título. Su juego más propio para la modalidad de siete que la de once, adoleció de cierta lentitud y los pases en corto, fueron siempre excesivos, dando ocasión a que el contrario contara siempre con el tiempo suficiente para formar la linea defensiva»

La crònica destaca algunes actuacions:

«Saiz (porter) que estuvo muy acertado deteniendo un penalti incluso. Parrega, batallador y con mucha brega, Stenger, inteligente delantero, Prehn que se lanzó al ataque con su peculiar fogosidad y Ribas que con mucha potencia y habilidad en el tiro fueron los elementos más destacados de los flamantes campeones de Cataluña.”

Handbol a 7

Plantilla d’handbol a 7: Stenger, Fargas, Jaume Barjau, J. Massaguer (capità), Carles Duch, Joan Comorera, Pena, Rafael Molina, D. Esteban, Antoni Villena, Francesc Sais, Joan Prehn, Martín, Lluís Franquesa, Salvador Mercadé, Vidal, JM Palau, Vila, Esteve II.
Directiu i delegat: Baldomero Cabré. Massatgista / Masajista: Joan Gallardo

El Campionat de Catalunya es va disputar des del 19 de setembre de 1954 fins al 30 de gener de 1955. El Barça va quedar en quarta posició i la classificació va ser la següent:

  1. CD Sabadell. 29 pts.
  2. BM Granollers. 21 pts.
  3. GEiEG 21. CF pts.
  4. CF Barcelona. 20 pts.
  5. UG Badalona. 20 pts.
  6. Arrahona. 15 pts.
  7. Escola Industrial Sabadell. 6 pts.
  8. Juventud de Badalona. 5 pts.
  9. FJ Montgat. 5 pts.

Del 10 al 15 de març CD Sabadell i BM Granollers van disputar el Campionat d’Espanya que aquell any es va celebrar a Sabadell, Granollers i Barcelona. La final es va disputar al Frontón Novedades de Barcelona i la va guanyar el CD Sabadell contra el BM Granollers, quedant l’At. De Madrid en tercera posició. El Sabadell i el Granollers van haver de jugar un segon partit de desempat el dimarts 15 ja que en la primera final disputada el diumenge 13 havien empatat després de jugar dues pròrrogues.

Al mateix escenari, uns dies abans, el diumenge 27 de febrer, s’havia disputat un partit amistós internacional entre el nostre equip i l’equip suís de la La Chaux de Fonds, un equip que en aquelles dates era el líder de la lliga suïssa i que tenia 2 internacionals a les seves files. En relació a aquest partit disposem de dues entrevistes realitzades pel periodista del Mundo Deportivo Mario Duran. La primera al president de la secció d’handbol del club blaugrana Baldomero Cabré va ser publicada el divendres 25 de febrer on explica la dificultat de tancar la celebració del partit, el perquè de jugar-lo i com es desenvoluparà la jornada. La segona, el mateix 27 de febrer, dia del partit, al president del l’equip helvètic, que va arribar el dissabte. El Barça es va imposar en un gran partit dels blaugranes, segons la crònica del La Vanguardia del dia 2 de març:

«El triunfo, ciertamente copioso, correspondió al equipo barcelonista, cuyos jugadores realizaron su más brillante actuación de la temporada y se impusieron desde el comienzo a los helvéticos. El resultado final fue de 20-13 goles, y en el descanso, de 10-2, favorable a los azulgrana.»

Les alineacions van ser les següents: 
H. La Chaux de Fonds: Ademan. Kloker. Gasser, Matthey. Schneider (9). Beyller (4), Klingele, Junod, De Pierre. 
C. de F. Barcelona: Sais (Vidal), Villena. Barjau, Comorera (6), Prehn (1), Messeguer (2), L. Miracle (4). Palau (1). Vila(2), Stenger (4) y Vidal.

La crònica acaba mencionant dues curiositats: la primera és que abans es varen jugar dos partits, un entre la Peña Solera i el ‘reserva’ del Barça i un partit femení entre un equip «blau» i un «Blanc» en el que aquest va resultar vencedor per 9-4. La segona: 

«…terminada la reunión, el Barcelona obsequió a los directivos y jugadores suizos con un vino español realizándose un cordial intercambio de regatos y obsequios»

Segur que s’ho van passar d’allò més bé.

Share