15 anys de la temporada 2005-2006

La temporada 2020-21 s’han complert 15 anys de la temporada 2005-06 en la que, després d’haver conquerit la Copa d’Europa la temporada anterior, tres més dels membres del Dream Team es van retirar: Andrei Xepkin, Antonio Carlos Ortega i Xavier O’Callaghan. També van ser baixes: Rubén Montávez (cedit al BM Alcobendas), Valero Rivera Folch (cedit al CAI BM Aragó) i Javier Alonso (cedit al BM Alacant). Per a reforçar l’equip van arribar: Juan García Juanín (Ademar de Lleó), Igor Vori (RK Zagreb) i Joan Cañellas (BM Granollers). També van pujar al primer equip des de l’handbol base del club Gonzalo Caracuel i Sergio Catarain. A l’equip tècnic destaca la incorporació aquell any de Xavier Pascual com a nou entrenador de porters.

Xavier O’Callaghan es va incorporar a l’staff com a gerent de la secció d’handbol el mes de desembre substituint en Joan Marín que va deixar el club per a treballar a una empresa de Madrid. (MD).  La temporada va començar amb una gira per Dinamarca (MD) on es van jugar tres  partits contra equips de la primera divisió danesa. 

La lliga dels Pirineus

El primer títol de la temporada va ser la lliga dels Pirineus que es va jugar el cap de setmana del 27 i 28 d’agost del 2005 al pavelló del Garraf a Vilanova i la Geltrú en formar de final a quatre entre el Creteil, Nimes, BM Granollers i Barça. El Barça va eliminar el Creteil a semifinals per 31-28 (crònica MD) i va aconseguir el títol guanyant el Nimes per 29-22 (crònica MD)

La lliga ASOBAL

A la Lliga Asobal va començar el cap de setmana del 17 de setembre amb bon peu pel Barça ja que va guanyar a la pista del Teka per 23-30 (crònica MD). Les victòries es van succeir fins a la jornada 8, en la que el Portland San Antonio va aconseguir derrotar el Barça a Pamplona per 31-27 (crònica MD). Tanmateix a la jornada 14, el Barça va aprofitar la derrota dels navarresos a la pista de l’Ademar per posar-se en primer lloc de la classificació. (Crònica MD)

La segona volta va seguir la mateixa tònica fins la jornada 23 en la que el Portland visitava el Palau. El Barça es va imposar per 25-23 deixant la lliga gairebé sentenciada a falta de 6 jornades per acabar (MD1 i MD2). Tanmateix la pèrdua del segon partit d’aquesta lliga a la pista del Ciudad Real la jornada 28 (MD) va obligar a esperar a la darrera jornada per a confirmar el que va ser el 17è títol del lliga pel FCBarcelona. (MD1 i MD2)

Lliga de campions.

A la Lliga de Campions el Barça va quedar enquadrat a la fase prèvia al grup D amb PickSzeged (Hungria), Zaporozhye (Ucraïna) i Izvica Ljubuski (Bosnia). Es disputaven dues places per a passar a vuitens. El Barça va començar la lligueta amb una victòria a la pista del Ljubuski per 27-35 (crònica MD) i es va acabar amb un ple de victòries del Barça classificant-se com a primer de grup. 

Al sorteig per a octaus de final va tocar un equip difícil, el Magdeburg alemany (MD). El Barça va guanyar els dos partits de l’eliminatòria, el partit d’anada per 24-26 (MD) i el de tornada per 27-23 (MD).

A quarts de final, el sorteig (MD) va emparellar el Barça amb el Portland San Antonio. A l’anada, sense fer un mal partit, es va encaixar la primera derrota a la competició europea per 25-21 (MD1 i MD2) A la tornada, malgrat la victòra per 26-23 (MD) no va ser prou per a passar a semifinals.

Copa del Rei.

La Copa del Rei es va disputar del 10 al 14 de maig a Almería. A quarts de final el Barça va derrotar el BM Granollers per 25-27 (MD) però va tonar a ensopegar —tal com havia passat l’any anterior a Pontevedra— amb el BM Valladolid per 31-29 (MD), que també tornaria a guanyar la competició superant en la final al Ciudad Real.

La supercopa europea

Es va celebrar el 26 i 27 de novembre en format de final four a León amb els equips seguents: Ciudad Real, SC Magdeburg, Barça i Ademar. A la semifinal el Barça no va poder amb el Ciudad Real (crònica MD 1 i 2) que resultaria campió en derrotar a la final el SC Magdeburg.