Aquesta temporada fa 35 anys de la temporada 84/85. Després d’haver assumit la responsabilitat de substituir Sergi Petit al front del primer equip el febrer de 1984, Valero Rivera afrontava la seva primera temporada completa després d’haver signat un contracte d’un any amb el club. Francesc Ventura i Pep Vilà havien convençut el president Nuñez de fer un canvi de política i donar l’oportunitat a un home de la casa com Rivera —que havia aconseguit la Recopa i la copa del Rei— i constatar que l’estratègia anterior de portar entrenadors de prestigi Roca, Petit o al millor jugador del món (Wünderlich) no haguessin reeixit. Segurament poc s’imaginaven Núñez i Ventura de l’encert d’aquesta decisió que portaria la secció al més alt nivell de la història de l’handbol.
La lliga
Aquella temporada la lliga va canviar de format. Emmirallats en el bàsquet es va plantejar un sistema de play-off amb l’objectiu de d’afegir més d’emoció en una lliga que els darrers anys es decidia en els dos partits entre Barça i At. Madrid. Hi havia una primera fase en la que els 12 equips participants jugaven tots contra tots i després de l’aturada pel Mundial B del mes de febrer, es constituirien tres grups de 4 equips. El grup A, que decidia el títol, es va conformar amb At. Madrid, FC Barcelona, Tecnisa i BM Granollers. En cas d’empat a punts al primer lloc, es faria un partit de desempat enlloc de fer valer el gol-average com s’havia fet tradicionalment. Al final de la segona fase, At. Madrid i FCBarcelona van acabar empatats a punts i es va celebrar el desempat a Saragossa el dia 5 de maig de 1985 i «colchoneros» van guanyar 17-23 emportant-se per tercera temporada consecutiva el títol. (Crònica MD)
Programa de RTVE «Conexión Vintage: clásicos del balonmano» que inclou el partit jugat a Saragossa el 5 de maig de 1985
La Copa del Rei
A la Copa del Rei, el FC Barcelona es va revenjar i a la final jugada el 2 de juny de 1985, al Pavelló d’Esports d’Oviedo, va aconseguir vèncer l’Atlético de Madrid per 15 a 14. A la mitja part, ja anaven guanyant per 10 a 8, però la segona va ser molt més igualada ja que dos minuts abans del final el Barça només guanyava per un gol. A 58 segons del final, empataven a 14, però a 18 segons per al partit el Barça va marcar el definitiu 15 a 14.
La Recopa d’Europa
La victòria més important d’aquesta temporada va ser revalidar el títol de la Recopa d’Europa. La competició va començar amb dues eliminatòries no massa exigents: a vuitens contra el HC Bratislava, amb els resultats 29-18 a Barcelona i 23-22 a Bratislava (Crònica MD) i a quarts contra el USM Gagny francès amb 25-17 al Palau (Crònica MD) i empat a 15 a la tornada. A semifinals el nivell va pujar en jugar contra el Vikingur Reykjavik. Les coses es van posar difícils en perdre a l’anada a Islàndia de 7 gols (20-13, amb 6 gols de l’ex-blaugrana Viggo Sigurdsson) Crònica MD. La tornada va ser menys difícil del que s’esperava i ja a la mitja part el resultat era de 13-7. Amb un domini total a la segona part el resultat final va ser de 22-12. Per segon any consecutiu s’arribava a la final de la Recopa. (Crònica MD)
La final, a diferència de la temporada anterior, es va jugar a doble partit contra el poderós CSKA de Moscou. El 14 d’abril de 1985 es va jugar a la capital soviética i després d’una primera part desastrosa en la que es van encaixar 17 gols (17-13) el resultat final va ser de 30 a 23 malgrat que a la segona part l’equip va millorar. (Crònica MD) Tot i que eren els mateixos set gols de desavantatge que a semifinals, en aquesta ocasió al remuntada semblava massa difícil contra un equip molt més fort que l’islandès. Tanmateix, al partit de tornada celebrat al Palau es va produir el miracle, els gols van entrar i en el temps de descans ja anàvem guanyant per 16 a 11. El Barça anava sempre per davant, amb avantatges de cinc i sis gols i es va arribar a l’últim minut del partit dominant per 26 a 20. Els soviètics van perdre la possessió a 30’’ del final per una falta d’atac. Amb un gol era prou per guanyar la final perquè a Moscú el Barça havia marcat més gols a camp contrari. Quan quedaven quatre segons, Eugeni Serrano li va enviar la pilota a l’interior de l’àrea a Joan Sagalés, que la va agafar a l’aire i va marcar un gol increïble de fly. No hi va haver temps per més i el resultat es va quedar en 27 a 20. La Recopa es quedava de nou a Barcelona pel gol-average i l’esclat d’emoció entre els jugadors i aficionats va ser increïble. (Crònica MD)
La plantilla d’aquella temporada era: Juan Pedro de Miguel, Isidro Martínez, Miguel Herrero i Fèlix Cid (porters), Eugenio Castellví, Javier Cabanas, Petrit Fejzula, Juanjo Uría, Juan Francisco Muñoz “Melo”, Xesco Espar, Joan Sagalés, Pep Rovira, Eugeni Serrano (capità) Josep Casassayas, Juan Pedro Muñoz “Papitu”, Antoni Argudo.
Entrenador: Valero Rivera; ajudant: Pepe Vilà; preparador físic: Paco Seirul·lo; cuidador: Joan Gallardo; fisioterapeuta: Joan Dagà.
Delegat: Pedro Urrea; Directiu de seccions: Josep Miralles; Directiu d’handbol: Francesc Ventura
A baix: Xesco Espar, Joan Sagalés, Antoni Argudo, Fèlix Cid, Juan Pedro de Miguel, Isidro Martínez, Pep Rovira, Eugeni Serrano, Josep Casassayas i Joan Gallardo.
