Aquesta temporada en fa 60 de la 59/60 que és la primera en la que es deixa de disputar definitivament partits d’handbol a 11. També és la primera que l’equip d’handbol a 7 jugar la lliga nacional de Divisió d’Honor gràcies a la victòria la temporada anterior al campionat de Catalunya. La Lliga estatal de Divisió d’Honor havia començat la temporada anterior però el Barça no havia aconseguit classificar-se per la primera edició en al que van participar els dos primers classificats de cada campionat regional. La transició de l’handbol a 11 —en el que el Barça havia estat un dels equips dominadors— a l’handbol a 7 o en sala, havia estat més difícil al Barça que a Granollers o a Sabadell que van ser els representants a la primera edició.
El 25 d’octubre de 1959 es juga el primer partit del Barça a la màxima categoria de l’handbol a 7 espanyol. Es va jugar als terrenys esportius de anexos al Camp Nou, on ara hi ha el Miniestadi. Es va guanyar a l’Iberia de Saragossa per 25-18. La primera alineació del Barça va ser: Gargallo, Miracle (1), Ardid (2), JLGarcia (6), Taure (4), Morillo (1), Gusi (1), Pagès (6), Portabella (1) i Prehn (3). Segons la crònica del MD el partit va ser igualat a la primera part (9-9 al descans) però a la segona l’Iberia va acusar el desgast d’haver jugat tres partits en tres dies i a la segona part el Barça va poder jugar amb comoditat al contraatac i pels extrems. En aquell viatge l’Ibèria va jugar divendres contra el Granollers (29-20) i dissabte contra el Sabadell (24-13) abans de jugar diumenge contra el CFBarcelona.
Tal com explica Morillo al llibre de la Història de l’handbol del FCBarcelona, excepte el desplaçament a Guipúscoa, on hi havia un sol equip, als altres desplaçaments sempre es jugava un partit el dissabte i l’altre el diumenge al matí per aprofitar el viatge. A Madrid, per exemple, hi havia l’Atlético de Madrid i el Bressel; a Alacant, l’Obras del Puerto i l’Elda; a València, el València i l’Altos Hornos de Sagunt i a Catalunya, el Barça, el CDSabadell i el Granollers.
No hi havia diners i els equips sobrevivien, com podien, en unes circumstàncies força difícils. La temporada 1959/60, la lliga estatal es va estabilitzar en 12 equips, que van acabar sent 11 per la retirada del Calvo Sotelo de Saragossa per manca de finançament. La plantilla del Barça estava format per: Gargallo, J. Raido, Paradell i Soucheiron (porters); Miracle, Prehn i Ardid (centrals); Portabella, Pagès, J.L. García i Esteban (laterals); Gusi Rabassó, Taure, Calatayud i Marcel Foret (extrems) i Morillo i Doncel (pivots). Al final del campionat el primer classificat va ser el BM Granollers i el Barça va acabar en 6a posició. La primera lliga no arribaria fins la temporada 68/69.
“No teníem camp propi”, recorda Morillo. “Els entrenaments es feien sempre de nit –dos a la setmana, entre 10 i 12– i, gairebé sempre, al frontó Principal Palacio de les Rambles. Un recinte que encara existeix però que fa molts anys que està en desús. Els partits, que fins aquell moment s’havien jugat a als camps de l’Escola Industrial, aquella temporada es van començar a juga a la zona esportiva del Barça als terrenys on fins ara hi ha hagut el Miniestadi i on es construirà el nou Palau Balugrana.
L’any 2013 BTV va entrar al recinte del frontó Principal Palacio amb motiu de l’anunci de la remodelació de l’espai —que no es va dur a terme— i quan ja portava molts anys en desús:
