En la temporada 2019/20 ha fet 70 de la 49/50. Després de 6 anys d’existència, l’equip ja s’havia consolidat dins la petita elit de l’handbol espanyol, havent guanyat ja 5 campionats de Catalunya, que es jugava en format de lliga i 4 campionats d’Espanya que es jugava en format de ‘final four’ entre el campió de la temporada anterior i tres candidats sortits d’eliminatòries prèvies entre els campions de les lligues regionals. La plantilla d’aquella temporada que estava formada per: Josep Rodés, Salvador Mercadé, J. Antonio Cabrera, Miquel Cabré, Emiliano Ricote, Esteve Guardia, Joaquim Compte, Ricardo Prehn, Joan Barbany , West, Joan Cañadell Galvany, Ramon Suau (capità), Cañameras, Tomás Garriz, Tost II i Rafael Manzano. Directiu i delegat: José Espada; Entrenador: Pep Tost i els massatgistes: Joan Gallardo i Galtes
Trofeu Federació Espanyola
A principis de temporada també es jugava el Trofeu Federació Espanyola. La primera eliminatòria de quarts de final va enfrontar el Barça contra el Sant Feliu el 25 de setembre. Una vegada superada aquesta i la de semifinals contra el CE Sabadell, el Barça va disputar la final el 12 octubre al camp de La Bordeta, en un disputat partit contra el Sants que va acabar 10 a 9 a favor del nostre equip. Segons la crònica del Mundo Deportivo, en aquest torneig no es va aplicar una de les regles que es feia servir habitualment, la del fora de joc o “off-side”, tot i que sembla que sense gran incidència en el joc ja que només un dels 19 gols del partit es va produir en aquestes circumstàncies.
Les noces d’or del Barça
L’any 1949 es commemoraven les noces d’or del Barça. Feia ja 50 anys que Joan Gamper havia fundat el club. Els actes de celebració que van incloure múltiples esdeveniments socials i esportius, van començar el 20 de novembre de 1949 precisament amb un partit d’handbol contra l’equip suís Burger Turnverein Aarau. Aquest era el vigent campió de Suïssa i un dels equips destacats d’Europa del moment amb 8 internacionals entre els seus jugadors. L’Ajuntament de Barcelona es va implicar en l’esdeveniment oferint el trofeu que seria entregat al guanyador. Els jugadors suïssos van fer una ofrena floral a Joan Gamper abans del partit. El partit jugat a les 12h a l’estadi de Les Corts, va ser presidit per diverses autoritats, pel president del club Agustí Montal i el president de la Federació Catalana d’Handbol, Bardomero Cabré. El resultat va ser de 9 a 6 favorable a l’equip suís. Les cròniques remarquen que va ser un partit d’un gran nivell i destaquen que la millor tècnica col·lectiva dels suïssos es va enfrontar a un joc més individual però amb una gran voluntat dels jugadors blaugrana. Sembla que aquests van convertir el porter suís en el seu jugador més destacat. Aquest va parar dos penals així com múltiples parades dels llançaments dels jugadors locals. Podeu consultar la crònica del partit a l’hemeroteca del Mundo Deportivo
Campionat de Catalunya
Algunes setmanes abans havia començat ja el campionat de Catalunya, en el que la classificació va estar encapçalada des del principi pel Barça i el Sant Gervasi que van mantenir un disputat frec a frec durant tota la temporada. Mostra la igualtat entre els equips és que el partit de la primera volta entre ells va resultar amb empat i el de la segona volta va caure del costat del Sant Gervasi només per un 7 a 6. La igualtat del torneig es va mantenir fins a la darrera jornada en la que malgrat l’empat a punts entre els dos equips, Sant Gervasi va ser proclamat vencedor pel seu millor coeficient de gols.
Campionat d’Espanya
La victòria al campionat de Catalunya va permetre al Sant Gervasi jugar el campionat d’Espanya. La victòria en l’eliminatòria de vuitens de final amb el campió de València li va permetre la participació a la ‘final a quatre” que es va celebrar el cap de setmana del 29 i 30 d’abril de 1950 a l’estadi Metropolitano de Madrid a la que el Barça ja estava classificat com a campió de la temporada anterior. Els altres dos equips participants van ser la Real Sociedad i l’Atlético de Madrid. La primera semifinal va enfrontar Sant Gervasi i Real Sociedad i va acabar amb un resultat favorable als catalans per 8 a 5. La segona entre el CF Barcelona i l’AT. de Madrid acaba amb empat a 10, tot i haver disputat una pròrroga després del 7-7 del marcador al final del temps reglamentari. En aquella època no existien els llançaments de penal i es va decidir jugar el partit de desempat el diumenge. En cas de que la final la juguessin els dos equips de Barcelona es jugaria a Barcelona el dimarts i si no, es mantindria a Madrid. El Barça va perdre diumenge per 5-4 tot i tenir una darrera oportunitat per empatar el partit als últims segons en mans de Galvany. Així doncs la final es va disputar dimarts a Madrid i el Sant Gervasi va guanyar per 9 a 5. Sembla que els madrilenys van acusar a la segona part el desgast patit amb els enfrontaments amb el Barça.
Trofeu Federació Catalana
Una vegada acabat el Campionat d’Espanya quedava per disputar el trofeu Federació Catalana que es jugava per eliminatòries. El Barça va eliminar de forma ajustada el BM Granollers. L’anada va perdre per un gol al Vallès però va aconseguir recuperar a la tornada guanyant 11 a 9. Les semis es van jugar Sant Feliu i també va haver de remuntar al partit de tornada dos gols en contra. La final inicialment prevista pel 17 de juny no es va poder jugar fins el 1 de juliol i el Barça va guanyar per 7 a 4 al Sants en un partit disputat al camp del Sant Andreu.
Sel·lecció Espanyola
Cal destacar també que aquella temporada la sel·lecció Espanyola va jugar un partit amistós a Bordeus contra França l’11 de març de 1955 que acabaria en empat. Per a triar els jugadors catalans que participarien en aquest partit, es va convocar una sessió preparatòria al camp de la Bordeta el 26 de febrer amb la presència del nou seleccionador espanyol, l’alemany Hans Keitel. Keitel havia estat 30 vegades internacional per Alemanya com a jugador i havia entrenat ja a la selecció del seu país així com a la d’Àustria. Els jugadors blaugrana que van ser seleccionats per a participar en aquest partit van ser Cabrera, Guàrdia, Cañadell y Manzano.
