El passat diumenge 25 d’agost va morir Lluís Miracle Arola. Nascut l’11 de setembre de 1928, va ser un dels jugadors d’handbol més destacats del nostre país de la dècada dels 50 i 60. Miracle viu en primera persona el canvi de la modalitat a 11 a la de 7 jugadors, destacant en totes dues.
Comença jugant com a davanter al Col·legi Alemany. El 1945 passa a l’equip barceloní del Sindicato Español Universitario (SEU) i més tard, des del 50 al 53, juga amb la UA Sant Gervasi. Després va al Júnior i al Centre d’Esports Sabadell. Marxà a l’Argentina per motius laborals i allà va jugar a River Plate (1954-56), equip amb el que guanyà tres campionats. L’any 1956 retorna a Catalunya i després de militar una temporada al Sabadell, l’any 57 fitxa pel pel Futbol Club Barcelona, on compaginarà les tasques de jugador, capità i entrenador tant de l’equip de l’equip a 11 i com a 7 fins a l’any 1964.
Es proclamà campió de Catalunya (1948, 1950, 1953, 1954, 1958) i d’Espanya (1948, 1950, 1953). Fou 18 vegades internacional amb la selecció espanyola tant a 11 com a 7. Va se el primer blaugrana que participa a un campionat del món. Va formar part de la selecció que va participar a la 3a edició del Campionat del Món d’handbol a onze que es va disputar a l’antiga Alemanya de l’est (RDA) el 1958. També fou seleccionador estatal juntament amb Josep Vilà i Domingo Bárcenas. Un cop retirat, va formar part del comitè tècnic de la federació espanyola.
Professionalment dedicat al món editorial, l’any 1982 publicà un llibre sobre la història de l’handbol a 11 català. «El handbol a onze català»
Descansi en pau.
