{"id":15698,"date":"2025-09-07T14:19:01","date_gmt":"2025-09-07T12:19:01","guid":{"rendered":"https:\/\/veteranshandbolfcb.cat\/ca\/?page_id=15698"},"modified":"2025-09-07T21:04:22","modified_gmt":"2025-09-07T19:04:22","slug":"iii-primers-titols-de-lhandbol-a-7","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/veteranshandbolfcb.cat\/ca\/iii-primers-titols-de-lhandbol-a-7\/","title":{"rendered":"III. Primers t\u00edtols de l’handbol a 7"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L'aparici\u00f3 de bons jugadors, entrenadors professionals i la construcci\u00f3 del Palau Blaugrana van comen\u00e7ar a donar \nresultats.<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Arn\u00e9 hi va ajudar. Va ser un puntal b\u00e0sic en la reestructuraci\u00f3 de la nostra secci\u00f3, perqu\u00e8 va fer moltes aportacions t\u00e8cniques que els altres jugadors van poder aprendre i, sobretot, perqu\u00e8 va canviar la mentalitat de l\u2019equip. Amb ell vam deixar de ser una secci\u00f3 perdedora. Tots ten\u00edem ganes d\u2019estirar la corda dels \u00e8xits que havien aconseguit els nostres predecessors, en l\u2019etapa de l\u2019handbol d\u2019onze, per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia la consci\u00e8ncia que encara mancava alguna cosa. El t\u00e8cnic, Miquel Chacar, havia creat una bona base per\u00f2 tot plegat s\u2019havia d\u2019acabar de consolidar.<\/p>

Chacar va viure uns moments francament dif\u00edcils la temporada 1966\/67, en qu\u00e8 l\u2019equip d\u2019handbol es va veure abocat a disputar la fase de promoci\u00f3 per evitar el descens de categoria. Va ser un any complicat, perqu\u00e8 s\u2019havia comen\u00e7at la renovaci\u00f3 de la plantilla amb la incorporaci\u00f3 d\u2019un grup de jugadors joves, amb molt poca experi\u00e8ncia: Rafael Pastor, procedent dels Salesians d\u2019Alacant; Miguel Larraz, del SF Saragossa; Jos\u00e9 Ram\u00f3n del Portillo, Jos\u00e9 M. Cortina i Jordi Gibert del Col\u00b7legi Sant Miquel, i Ramon Dom\u00e8nech, dels Juvenils del FC Barcelona, per\u00f2 l\u2019aportaci\u00f3 de la nova saba encara no va donar els resultats esperats.<\/p>

La conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica va ser un final d\u2019any molt dur, salvat in extremis en una promoci\u00f3 que va permetre a la secci\u00f3 mantenir-se al m\u00e0xim nivell de l\u2019handbol estatal. Per\u00f2 aix\u00f2 obligava a fer una remodelaci\u00f3 total en els plantejaments de la secci\u00f3. O b\u00e9 es volia malviure \u2013i continuar per un cam\u00ed que no tenia sortida\u2013, o es buscaven els mecanismes per convertir-se en un equip capdavanter. I l\u2019opci\u00f3 escollida per Joan Piera, responsable de la secci\u00f3, i el president del club, Enric Llaudet, va ser clara: volien guanyar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Nou entrenador, nova mentalitat guanyadora<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El canvi no es va fer esperar. Al final d\u2019aquella temporada, es va fitxar un nou entrenador i va arribar Antonio L\u00e1zaro. Coneixia molt b\u00e9 el m\u00f3n de l\u2019handbol. Havia estat entrenador de l\u2019Arrahona i havia acumulat una llarga experi\u00e8ncia en l\u2019alta competici\u00f3. Havia dirigit jugadors estrangers i sabia com es jugava fora d\u2019Espanya. L\u00e1zaro va aportar un nou concepte de l\u2019handbol a la nostra secci\u00f3.<\/p>

\u201cDe fet, durant aquella etapa es va produir un gran canvi en els conceptes b\u00e0sics del nostre esport\u201d, recorda Jos\u00e9 Taure, un dels millors jugadors espanyols d\u2019aquella \u00e8poca. El joc abans era m\u00e9s rudimentari, m\u00e9s de for\u00e7a f\u00edsica, per\u00f2 amb L\u00e1zaro al Bar\u00e7a, Sergi Petit a l\u2019Universitari i despr\u00e9s al Picadero i Pepe Vil\u00e0 al BM Granollers, es van incorporar canvis fonamentals: els bloquejos, les pantalles i es van adaptar t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques m\u00e9s modernes a l\u2019handbol catal\u00e0, les mateixes que s\u2019estaven utilitzant a tot Europa en els equips que marcaven les pautes d\u2019aquest joc. Eren els entrenadors els que anaven al capdavant d\u2019aquest nou handbol que s\u2019estava implantant.<\/p>

\u201cNo es pot oblidar el treball de Pepe Calatayud\u201d, comenta Chanchi Moral, \u201cque en aquells temps entrenava l\u2019equip juvenil del FC Barcelona, i que seguia una l\u00ednia semblant a la dels grans entrenadors del moment, preocupant-se de les estad\u00edstiques i dels sistemes de jugades planificades. Jo el tenia com a entrenador a l\u2019equip juvenil i jug\u00e0vem amb aquests conceptes. Aix\u00ed, el pas al primer equip resultava molt m\u00e9s f\u00e0cil\u201d.<\/p>

En aquells anys hi havia tres equips amb capacitat per guanyar lligues i copes: el Granollers, el Bar\u00e7a i l\u2019Atl\u00e9tico de Madrid, i m\u00e9s puntualment el Picadero. Pocs anys despr\u00e9s va n\u00e9ixer el Calpisa, que es va convertir en l\u2019equip a batre com a\u00a0 conseq\u00fc\u00e8ncia de la important inversi\u00f3 que va fer el propietari de l\u2019empresa Calpisa d\u2019Alacant. \u201cPerramon va anar saltant d\u2019un equip a l\u2019altre, i all\u00e0 on parava feia el club campi\u00f3\u201d, comenta Ramon Dom\u00e8nech, capit\u00e0 de l\u2019equip i jugador decisiu en aquella etapa.<\/p>

\u201cCrec que va copiar aquella t\u00e8cnica d\u2019aturada de l\u2019estranger\u201d, explica Jos\u00e9 Manuel Taure. \u201cEra la que utilitzaven porters llegendaris com els de Romania o R\u00fassia, algunes de les seleccions capdavanteres del moment. Ho veia quan sortia a jugar la Copa d\u2019Europa o quan alguns equips estrangers venien a jugar a Catalunya. I la seva envergadura li permetia fer-ho\u201d.<\/p>

Al marge de les seves qualitats f\u00edsiques, Perramon tenia una gran confian\u00e7a en si mateix. En una ocasi\u00f3, estant a la selecci\u00f3 espanyola, compartia habitaci\u00f3 amb Patxi Pagoaga \u2013un altre dels porters m\u00edtics del Bar\u00e7a i d\u2019Espanya\u2013 i va trucar un periodista per tel\u00e8fon. Papitu el va agafar. Li feien una entrevista i li van preguntar qui creia que seria el seu successor. \u201cEl meu successor encara ha de n\u00e9ixer\u201d, va respondre sense cap mirament. \u201cI en Patxi, que era al seu costat, es va endur una gran decepci\u00f3. M\u2019ho va explicar ell mateix\u201d, recorda L\u00f3pez Balsells. \u201cEm va dir que no sabia si donar-li un cop de puny o deixar-lo per impossible\u201d.<\/p>

\u201cEra un porter que estudiava molt b\u00e9 els rivals i sabia quins eren els punts m\u00e9s habituals de llan\u00e7ament. Tots els jugadors tenim uns tics i ell els coneixia b\u00e9. La seva manera d\u2019aturar, de posicionar-se a la porteria era diferent\u201d, analitza Chanchi Moral. \u201cOcupava l\u2019espai amb el seu cos i anava a buscar la pilota amb la m\u00e0 i la cama. I tot aix\u00f2 li donava un percentatge molt alt d\u2019efectivitat\u201d. Perramon jugava sempre amb pantalons grocs, amb un camal m\u00e9s ample i allargat que l\u2019habitual. Quan un dia li van preguntar perqu\u00e8 els utilitzava, va contestar:
\u201cEl color groc \u00e9s perqu\u00e8 atreu la vista i en els llan\u00e7aments for\u00e7ats tires on veus una taca. I el camal, perqu\u00e8 si alguna pilota va all\u00e0 tamb\u00e9 la parar\u00e9\u201d.<\/p>

\u201cAmb tots aquests jugadors la temporada 1967\/68 va ser incre\u00efble; vam passar de jugar la promoci\u00f3
de descens a formar part de la flor i nata de l\u2019handbol espanyol. En el primer partit de Lliga ja es va guanyar l\u2019Atl\u00e9tico de Madrid a casa seva, amb totes les seves figures (Miguel Medina, Alcalde, De Miguel, etc.)\u201d, explica Ramon Dom\u00e8nech. \u201cRecordo tamb\u00e9 que vam jugar un matx molt important contra el Granollers en qu\u00e8 ens jug\u00e0vem el primer lloc. Era a la pista descoberta de ciment, on despr\u00e9s s\u2019ha construit el Miniestadi. Van venir molts aficionats, alguns estaven enfilats als arbres o als pals de llum. De cop, la gent va comen\u00e7ar a cridar: \u2018Volem un pavell\u00f3 cobert!\u2019. Vam guanyar per un gol i ens vam situar primers\u201d.<\/p>

\u201cUi! Aquest partit contra el Granollers va tenir un moment molt especial per a mi\u201d, rememora L\u00f3pez Balsells. \u201cTenia 17 anys i era molt explosiu. L\u2019\u00e0rbitre em va expulsar i vaig sentir tanta r\u00e0bia que em vaig posar a plorar. Des de llavors, sempre que anava a jugar a Granollers, tot el pavell\u00f3 cridava \u2018llorona, llorona\u2019. Va durar molts anys, i jo ho vaig portar el millor que vaig saber. Despr\u00e9s d\u2019aquest partit, vam disputar el pen\u00faltim de la Lliga al camp de l\u2019Altos Hornos. L\u2019\u00e0rbitre, temer\u00f3s del p\u00fablic, ens va massacrar i vam perdre per un gol . El BM Granollers va ser el campi\u00f3 per un sol punt\u201d.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Consolidaci\u00f3 de l\u2019handbol com un gran esport<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La renovaci\u00f3 ja s\u2019havia completat i l\u2019equip estava preparat per guanyar. Els t\u00edtols havien de comen\u00e7ar a arribar, per justificar la inversi\u00f3 que representava tenir una plantilla d\u2019aquell nivell. I no es van fer esperar. La temporada 1968\/69, la segona amb Antonio L\u00e1zaro a la banqueta, el Bar\u00e7a es va proclamar campi\u00f3 de la Lliga estatal i de la Copa del Rei per primera vegada en la modalitat de set. Es van trencar barreres i es van posar les primeres pedres del gran edifici que acabaria construint la nostra secci\u00f3, en un futur que cada cop era m\u00e9s immediat.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019equip titular habitual l\u2019encap\u00e7alava Papitu Perramon a la porteria, Ramon Dom\u00e8nech, Joan Morera i Jordi Gibert a la primera l\u00ednia, i \u00c0ngel Rovira, Quico L\u00f3pez Balsells i Antoni Segarra, a la segona l\u00ednia. \u201cConeix\u00edem L\u00e1zaro de l\u2019escola Sant Miquel i li ten\u00edem veneraci\u00f3\u201d, recorda L\u00f3pez Balsells. \u201cPotser, fins i tot, li ten\u00edem massa confian\u00e7a, perqu\u00e8 f\u00e8iem coses que no hav\u00edem de fer. Per\u00f2 est\u00e0 clar que aquella va ser una temporada inoblidable, i per a tots nosaltres va ser un gran premi, probablement un dels dies m\u00e9s feli\u00e7os de les nostres vides\u201d. <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El creixement de la nostra secci\u00f3 va ajudar a consolidar l\u2019handbol en el context dels grans esports a tot Espanya. La lluita pels t\u00edtols es diversificava. El predomini ja no el tenia nom\u00e9s el Granollers i l\u2019Atl\u00e9tico de Madrid. El Bar\u00e7a entrava amb for\u00e7a a la batalla i els responsables de l\u2019handbol volien igualar, cada cop m\u00e9s, les condicions de joc a les que ja s\u2019havien implantat a tot Europa. A mitjans dels anys seixanta, a Espanya encara es jugava en pistes descobertes, amb el p\u00fablic molt a prop dels jugadors i sense cap tipus de protecci\u00f3. <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquella \u00e8poca, jugar a l\u2019handbol comportava encara el perill suplementari de la manca de seguretat a les pistes. Al camp del Pizarro d\u2019Elda la separaci\u00f3 entre el camp i la graderia era una senzilla barana. \u201cDe vegades, tiraves de banda i t\u2019agafaven per la samarreta i no et podies moure\u201d, recorda Taure. \n\u201cEls \u00e0rbitres no xiulaven mai res. Hi havia molt amateurisme. Jug\u00e0vem amb pluja, al descobert, evidentment, i els resultats eren de 9 a 6 o 7 a 6. Jordi Gibert, al camp del Salleko, va llan\u00e7ar un penal i el va llan\u00e7ar al bander\u00ed de c\u00f3rner perqu\u00e8 plovia i la pilota relliscava. La pista era d\u2019un asfalt granellut i si queies, et quedaves fet un nyap. S\u2019havia de controlar molt b\u00e9 si el sol et venia de cara per triar camp. A Granollers ja tenien el pavell\u00f3 molt vell, per entrar a la pista havies de passar pel bar i per tota la zona de p\u00fablic. Una vegada ens van fer entrar atots amb el carnet d\u2019identitat a la m\u00e0. Sempre hi havia tensi\u00f3\u201d.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u201cVa ser una etapa en la qual els jugadors entren\u00e0vem dos dies a la setmana, de 10 a 12 de la nit \u2013diu Ramon Dom\u00e8nech\u2013, per\u00f2 vam viure una evoluci\u00f3 molt r\u00e0pida. De ser tots amateurs, vam passar \u2013la temporada 1968\/69\u2013 a cobrar la major part de la plantilla 12.000 pessetes a l\u2019any, \u00e9s a dir 1.000 pessetes al mes, tradu\u00eft a euros, uns sis al mes. En Quico, com sempre, a m\u00e9s de passar despeses de no sabem quants taxis, per anar als entrenaments i als partits, ja havia comen\u00e7at a cobrar, una temporada abans, un sou de 18.000 pessetes. Des de llavors, cadasc\u00fa ja va negociar les seves pr\u00f2pies condicions\u201d.\n<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Inauguraci\u00f3 del Palau Blaugrana<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els primers t\u00edtols de Lliga i de Copa, la temporada 68\/69, van permetre la nostra secci\u00f3 d\u2019handbol fer un pas endavant. Des d\u2019Enric Llaudet i Narc\u00eds de Carreres, passant per Agust\u00ed Montal (des del 1969 fins al 1977), fins a arribar a Josep Llu\u00eds N\u00fa\u00f1ez (el maig del 1978), tots els presidents del Bar\u00e7a van prendre consci\u00e8ncia de la repercussi\u00f3 m\u00e9s gran que anaven agafant les seccions. El b\u00e0squet feia temps que ja era valorat, per\u00f2 els t\u00edtols van fer que tamb\u00e9 es comencessin a destinar diners a l\u2019handbol. I cada cop hi havia un clam m\u00e9s un\u00e0nime entre tots els socis: demanaven un pavell\u00f3 cobert. L\u2019obligaci\u00f3 de jugar en pistes cobertes va portar el Bar\u00e7a al Palau d\u2019Esports Municipal de Barcelona, al carrer Lleida, i all\u00f2 era inviable per a un club del nivell del Bar\u00e7a.<\/p>

\n\nVa ser llavors quan Agust\u00ed Montal va decidir que s\u2019havia de construir un gran pavell\u00f3 que s\u2019anomenaria Palau Blaugrana. Els directius de les seccions, Joan Piera i Antoni Amat, van donar tot el seu suport a la idea. I el dia 23 d\u2019octubre de 1971 es va inaugurar el Palau Blaugrana amb un partit entre el Bar\u00e7a i el Granollers que va acabar amb empat a 10 gols.<\/p>

\n\n\u201cHi va haver representaci\u00f3 de totes les seccions, que van desfilar davant una llotja presidida per Agust\u00ed Montal i la resta de la directiva \u2013explica Chanchi Moral\u2013. Llavors jo tenia 15 anys i vaig portar el cartell que obria la secci\u00f3 d\u2019handbol. Hi havia molta gent i tothom se sentia a casa seva. Per nosaltres, els jugadors, era com haver assolit una fita molt important: ten\u00edem casa pr\u00f2pia on podr\u00edem entrenar, fer exercicis f\u00edsics al gimn\u00e0s, saber que tenies el teu propi espai. Per al p\u00fablic suposava posar fi als peregrinatges al Palau d\u2019Esports\u201d.<\/p>

\n\nEs va donar la circumst\u00e0ncia que el capit\u00e0 de l\u2019equip, Ramon Dom\u00e8nech, no va poder desfilar amb l\u2019equip. El 31 d\u2019agost d\u2019aquell any, anava tranquil\u00b7lament pel passeig de Gr\u00e0cia, cantonada Gran Via, amb el seu Seat 600, quan es va produir un esfondrament, l\u2019asfalt es va obrir davant seu i va caure a dins. Les autoritats van dictaminar que havia estat culpa del desgu\u00e0s de la font que hi havia a prop. Dom\u00e8nech va ser rescatat pels bombers i va patir fractura l\u2019ap\u00f2fisi de v\u00e8rtebra. \u201cEm van enguixar i no vaig poder comen\u00e7ar la temporada, ni tampoc jugar el partit de la inauguraci\u00f3 del Palau\u201d. <\/p>

\n\nMentre tot aix\u00f2 passava, la secci\u00f3 d\u2019handbol vivia les seves pr\u00f2pies convulsions. A comen\u00e7ament de la temporada 1969\/70, el Granollers havia fitxat Papitu Perramon i el Bar\u00e7a tornava a patir. L\u00e1zaro es va equivocar en fitxar el substitut d\u2019un dels millors porters del m\u00f3n. Va anar a buscar un porter que jugava a Val\u00e8ncia i que es deia Gimeno. Per\u00f2 no va funcionar. Viatjava de Val\u00e8ncia els divendres, entrenava amb l\u2019equip i s\u2019estava a l\u2019hotel el cap de setmana. Era una persona molt extravertida, molt divertida, per\u00f2 no va respondre a les expectatives i el Bar\u00e7a ho va acusar. \u201cRecordo una vegada que vam anar a jugar la Copa d\u2019Europa contra el Crevenka, a l\u2019antiga Iugosl\u00e0via, i despr\u00e9s del partit vam anar a un cabaret\u201d, diu L\u00f3pez Balsells. \u201cDe cop, ell va saltar a la pista i es va posar a ballar amb les ballarines. \nEll era aix\u00ed. Per\u00f2 sota els pals no va respondre com tots esper\u00e0vem\u201d.\n<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Noves incorporacions per professionalitzar la secci\u00f3\n<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La situaci\u00f3 no millorava. L\u2019ambient a l\u2019equip era bo. Per\u00f2 aix\u00f2 no era suficient. La directiva volia t\u00edtols. I no arribaven. Els mals resultats van acabar provocant la sortida de L\u00e1zaro. La directiva va decidir fer un canvi a la banqueta i va fitxar Pepe Vil\u00e0, llavors entrenador del Granollers. Ho va fer a meitat de temporada, quan encara s\u2019havia de disputar la Copa. L\u2019etapa de L\u00e1zaro s\u2019havia acabat.<\/p>

\n\n\u201cQuan em van venir a buscar, la temporada encara no s\u2019havia acabat \u2013recorda Pepe Vil\u00e0\u2013. S\u2019estava jugant la Copa del Rei i em van dir si hi volia anar. No ho vaig fer. Tenia molt clar que no intervindria en l\u2019equip mentre l\u2019entrenador fos un altre. I, d\u2019altra banda, la meva relaci\u00f3 amb L\u00e1zaro era excel\u00b7lent i no volia que es trenqu\u00e9s. Aquella Copa la va guanyar el Granollers a Cadis\u201d. <\/p>

\n\nD\u2019aquesta manera, l\u2019inici de la temporada 1970\/71, Josep Vil\u00e0 es va trobar, de cop i volta, en un context molt diferent del que havia viscut a Granollers. Tot era nou per a ell: la personalitat dels jugadors, la dels directius i la seva manera d\u2019actuar. El tarann\u00e0 de la gent era diferent. Aix\u00f2 el va obligar a canviar la seva mentalitat. \u201cLa forma de dir les coses… havia d\u2019anar m\u00e9s amb compte, per no ferir susceptibilitats\u201d, reconeix Vil\u00e0. \u201cI estic conven\u00e7ut que li passa el mateix, encara ara, a qualsevol entrenador de poble \u2013tot i que el Granollers era un gran club\u2013 quan arriba a un equip tan gran com el Bar\u00e7a\u201d.<\/p>

\n\n\u201cAl Bar\u00e7a em vaig trobar un bon equip. Hi havia gent que acabava el contracte i vaig haver de decidir qui es quedava i qui se n\u2019anava. Alguns ja volien marxar. I, ara que ho veig amb perspectiva, crec que el meu fitxatge per part del Bar\u00e7a va ser una conseq\u00fc\u00e8ncia de les hostilitats que hi havia entre els dos clubs catalans. El Bar\u00e7a va fitxar Joan Morera, i el Granollers els tornava el cop incorporant Papitu Perramon, una baixa molt dura per al Bar\u00e7a. I la seva reacci\u00f3 va ser fitxar-me a mi. I, honestament, crec que vaig poder fer una bona tasca, perqu\u00e8 durant nou anys em vaig mantenir com entrenador, en un moment complicat per a tots els t\u00e8cnics\u201d.<\/p>

\nEn l\u2019acte de la signatura del contracte, Antoni Amat i Mart\u00ed Llum\u00e0, un dels vicepresidents, li va preguntar a Vil\u00e0 quan serien campions. \u201cEls vaig demanar que em donessin una mica de temps, per\u00f2 que en tres anys aixecar\u00edem alguna copa\u201d, diu Vil\u00e0. I ho va fer. \n<\/p>

\nLa temporada 1972\/73 el Bar\u00e7a es va convertir novament en campi\u00f3 de la Lliga i de la Copa del Rei. \u201cI ho vam fer sense Perramon\u201d, recorda. \u201cDes de l\u2019explosi\u00f3 de Papitu, vam ser el primer equip campi\u00f3 sense ell a la porteria. Aquell any jugava al Picadero-Filomatic. Despr\u00e9s se\u2019n va anar al Calpisa\u201d. El gran rival d\u2019aquella temporada havia estat el Picadero-Filomatic, per\u00f2 el Bar\u00e7a va empatar a 8 a la seva pista i el va superar al Palau, 13 a 9.\n<\/p>

\nEls anys seg\u00fcents, hi va haver noves incorporacions a l\u2019equip. Van arribar Villamar\u00edn i Eguino, procedents de l\u2019Atl\u00e9tico de Madrid, i tamb\u00e9 De Andr\u00e9s, un any m\u00e9s tard. L\u2019equip era molt jove i la base de la plantilla es va poder mantenir, amb incorporacions puntuals, com les ja esmentades. \n<\/p>

\nAmb els anys, es van incorporar: Jos\u00e9 Manuel Taure i Llu\u00eds Mestre, del Picadero; Garc\u00eda Grau i Pere Besc\u00f3s, del BM Granollers; el franc\u00e8s Julien De Clar\u00e0, del Metz; l\u2019Akiba Lefler, de l\u2019Hapoel d\u2019Israel; i tamb\u00e9 van pujar al primer equip: P\u00e9rez del \u00c1guila, Vicen\u00e7 Mart\u00ednez, Chanchi Moral, Pedro Moral, Joaquim Gasc\u00f3, Josep Reg\u00e0s, Eduard Puiggali, Joan Sauqu\u00e9 i Valero Rivera, qui despr\u00e9s d\u2019estar molts anys com a jugador, es va convertir en el millor entrenador de la hist\u00f2ria, tant al Bar\u00e7a com a la selecci\u00f3.\nM\u00e9s tard es van fitxar: J.M. Rosell, Jordi \u00c1lvaro, Manuel Gonz\u00e1lez, Isidro S\u00e1nchez, Juan L\u00f3pez, Antoni Company, V\u00edctor Lafuente, Agust\u00ed Mili\u00e1n, Jos\u00e9 Luis Sagarribay, Juan Valc\u00e1rcel, Joan Sagal\u00e9s, Eugeni Castellv\u00ed, Antoni Juanpere, Andreu Prat, Antonio Argudo, J.M. Sol\u00e0, Jos\u00e9 Ib\u00e1\u00f1ez i Enric Cladera, tots ells fins a la temporada 1978\/79.\n<\/p>

\n\u201cVil\u00e0 va aportar un grau m\u00e9s de professionalitat \u2013diu L\u00f3pez Balsells\u2013. Tots els jugadors \u00e9rem estudiants o treball\u00e0vem. I quan es va augmentar el nombre d\u2019entrenaments, molts van patir per compaginar els seus horaris. Vil\u00e0 va anar reconduint la situaci\u00f3 i va haver d\u2019establir unes bases m\u00e9s estrictes de treball\u201d. Durant les nou temporades que Vil\u00e0 va ser entrenador, va aixecar el t\u00edtol de Copa del Rei 1971\/72 i el de Lliga i Copa de 1972\/73. Les temporades 70\/71, 71\/72 i 73\/74 el t\u00edtol de Lliga el va guanyar el Granollers. Despr\u00e9s va arribar el predomini del Calpisa, un equip format a cop de talonari, que va ser campi\u00f3 de Lliga les temporades 74\/75, 75\/76, 76\/77 i 77\/78. Els setanta van ser els millors anys de l\u2019equip alacant\u00ed. Amb Miquel Roca com a entrenador, van passar tres temporades sense perdre cap partit de Lliga i van emportar-se quatre t\u00edtols consecutius, frenant tamb\u00e9 l\u2019empenta de l\u2019Atl\u00e9tico de Madrid, campi\u00f3 finalment la temporada 78\/79. \n<\/p>

\n\u201cNo \u00e9s que al Bar\u00e7a no hi haguessin diners \u2013diu L\u00f3pez Balsells\u2013. El problema \u00e9s que no es pensava a llarg termini. La prioritat del club era el b\u00e0squet. \nLes inversions a la nostra secci\u00f3 van arribar m\u00e9s tard i van coincidir tamb\u00e9 amb l\u2019esfondrament del Calpisa\u201d. \n<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El president N\u00fa\u00f1ez revoluciona el Bar\u00e7a<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Quan Pepe Vil\u00e0 va deixar la banqueta, al final de la temporada 1978\/79, l\u2019equip s\u2019havia professionalitzat, refor\u00e7at per l\u2019arribada a la presid\u00e8ncia d\u2019un home que canviaria la fisonomia de tot el club. De fet, el m\u00e9s important que es va produir al club, per a la secci\u00f3 d\u2019handbol, en tota aquesta etapa \u2013al marge de la construcci\u00f3 del Palau Blaugrana\u2013, va ser l\u2019arribada de Josep Llu\u00eds N\u00fa\u00f1ez a la presid\u00e8ncia. Es va desenvolupar les eleccions del 6 de maig de 1978. N\u00fa\u00f1ez s\u2019enfrontava a Ferran Ari\u00f1o. No tenia l\u2019experi\u00e8ncia del seu rival com a directiu del Bar\u00e7a, per\u00f2 tenia fama de ser un bon empresari, que havia fundat una constructora d\u2019\u00e8xit i havia acumulat una fortuna, per\u00f2 no formava part de la gran burgesia catalana que sempre havia dominat el club. Malgrat tot, els socis van confiar en ell i el van escollir president. I el van mantenir al c\u00e0rrec en diverses legislatures fins a l\u2019any 2000. Es va convertir en el president que m\u00e9s anys ha estat al capdavant del club blaugrana, 22, i el que m\u00e9s t\u00edtols va aconseguir, molts dels quals van ser de la secci\u00f3 d\u2019handbol.<\/p>

\n\nEl que va aportar N\u00fa\u00f1ez va ser una visi\u00f3 empresarial. D\u2019alguna manera va professionalitzar el club en totes les estructures. En futbol es va viure l\u2019etapa del dream team, amb Johan Cruyff a la banqueta. En b\u00e0squet, es va travessar un bon moment amb A\u00edto Garc\u00eda Reneses. En hoquei es van guanyar molts t\u00edtols. I en handbol el creixement va ser extraordinari. N\u00fa\u00f1ez va donar tota la confian\u00e7a als dirigents de les seccions \u2013Francesc Ventura, Josep Maria Miralles i Josep Mussons\u2013, fins que va arribar Valero Rivera a la banqueta i es va convertir l\u2019entrenador blaugrana. Per\u00f2 abans d\u2019aix\u00f2, encara havien de passar moltes coses.\n<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Temporades<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
1966\/67 a 1978\/79<\/h5>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"Temporada<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tTemporada 1966\/67\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t

En aquesta temporada, a causa de la inexperi\u00e8ncia i la joventut de la plantilla, es va haver de jugar la promoci\u00f3 de descens, que afortunadament es va resoldre positivament. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 en dues temporades tot canviaria. <\/p>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tTemporada 1967\/68\u00a0\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t

Aquesta temporada s’han complert 55 anys de la 1967\/68, en qu\u00e8, despr\u00e9s d’haver jugat la promoci\u00f3 l’any anterior, l’equip es va renovar a fons amb un nou entrenador, Antonio L\u00e1zaro i va assolir el subcampionat.<\/p>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tTemporada 1971\/72. Inauguraci\u00f3 del Palau Blaugrana\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t

Aquesta temporada destaca per la inauguraci\u00f3 el 23 d’octubre de 1971 del Palau Blaugrana, que va ajudar a elevar al m\u00e0xim nivell de l’handbol blaugrana. A nivell esportiu vam guanya la Copa i vam quedar 3rs a la lliga de la divisi\u00f3 d’honor<\/p>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tTemporada 1969\/70\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t

Primera participaci\u00f3 a la Copa d’Europa L\u2019any 2020 ha fet 50 anys de la temporada 69\/70 en la que el Bar\u00e7a va participar per primera vegada a la Copa d\u2019Europa gr\u00e0cies a haver guanyat la primera lliga la temporada anterior. Aquesta competici\u00f3 s\u2019havia comen\u00e7at a disputar la temporada 56\/57 (veure<\/p>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t
\"\"<\/div><\/a>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\n\t\t\t\tTemporada 1968\/69: el primer doblet.\t\t\t<\/a>\n\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t

Durant la temporada 2018\/19 ha fet 50 anys de la temporada 1968\/69. En aquesta temporada 68\/69 es va assolir l\u2019\u00e8xit m\u00e9s gran des de la instauraci\u00f3 de l’Handbol a 7 a la temporada 1951\/52.  El F.C. Barcelona va aconseguir guanyar per primera vegada els dos campionats nacionals, la lliga i<\/p>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/article>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019aparici\u00f3 de bons jugadors, entrenadors professionals i la construcci\u00f3 del Palau Blaugrana van comen\u00e7ar a donar
\nresultats (de la temporada 1966\/67 a la 1978\/79).<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-15698","page","type-page","status-publish","hentry","even"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/veteranshandbolfcb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15698","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/veteranshandbolfcb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/veteranshandbolfcb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/veteranshandbolfcb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/veteranshandbolfcb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15698"}],"version-history":[{"count":63,"href":"https:\/\/veteranshandbolfcb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15698\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15931,"href":"https:\/\/veteranshandbolfcb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15698\/revisions\/15931"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/veteranshandbolfcb.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15698"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}