Aquesta temporada en fa 20 de la millor temporada del millor equip de la història de l’handbol. Amb permís del Barça de la temporada 14/15, que també va guanyar les 7 competicions en les que va participar, mai cap equip d’handbol havia fet ni ha tornat a repetir la trajectòria que el Dream Team va culminar aquesta temporada. La diferència amb el Barça 14/15 és que l’any 2000 el Barça guanyava la 5a Copa d’Europa i la 5a lliga consecutives: el Dream Team de Valero Rivera arribava al seu cim: 6a Copa d’Europa, 15a Lliga Asobal, 3a Copa Asobal, 3a Lliga dels Pirineus, 9a Supercopa d’Espanya, 4a Supercopa d’Europa i 13a Copa del Rei. Un equip de llegenda.
Jugadors: Demetrio Lozano, Raúl Campos, Patrick Cavar, Christian Schwarzer, Iñaki Urdangarín, Andrei Xepkin, Josep Espar, Roger Magriña, Alejandro Paredes, Rafael Guijosa, José Manuel Sierra, David Barrufet (capità), Tomas Svensson, Enric Masip, Xavier O’Callaghan, A. Carlos Ortega i Paco Bustos.
Entrenadors: Valero Rivera, entrenador; Toni Rubiella, 2n entrenador, Xesco Espar (preparador físic)
Staff: Milan Kalina, relacions internacionals; Salvador Canals i Joan Marín delegats; Sebastià Salas, fisioterapeuta i J. Antoni Gutiérrez, metge.
1. Lliga dels Pirineus
23 setembre 1999. Sant Feliu del Llobregat. FCB 24 – BMGranollers 18
El primer títol de la temporada es va jugar a Sant Feliu de Llobregat en dos dies de competició entre Sp. Toulouse, Montpellier, BM Granollers i FCBarcelona. Serviria com a torneig de pretemporada abans de començar la Lliga i la Copa d’Europa, els torneigs més importants. A la semifinal el Barça va guanyar més còmodament (29-16) del que s’esperava al Montpeller, un dels millors equips francesos i a la final al BM Granollers. (Crònica MD)
2. Final supercopa d’Espanya
12 d’octubre de 1999. Pilar de la Foradada. Portland San Antonio 23-FCB 27
La Supercopa es va disputar a una petita localitat del sud de la província d’Alacant, Pilar de la Foradada. El partit va ser igualat fins a que un inici de la segona part demolidor per part del Barça va posar fins a 7 gols de diferència al marcador, que va ser suficient per tancar el partit i emportar-se el segon títol de la temporada. Crònica MD pàg1 i pàg. 2
3. Supercopa d’Europa
18 i 19 novembre de 1999. Magdeburg.
Dos equips de la lliga espanyola i dos de la lliga alemanya es jugaven la Supercopa d’Europa a Magdeburg. SG Flensburg, SC Magdeburg, León Ademar i Barça. Després de guanyar el líder de la lliga alemanya SG Flensburg per 32-29 a la semifinal (Crònica MD) el Barça va haver de jugar la final contra l’amfitrió, el SC Magdeburg liderat pel rus Atavin. En un partit molt igualat el títol només es va resoldre quan, ja amb el rellotge aturat i el marcador en 25-26, David Barrufet va aturar un penal que va llançar el francès Abati. El Dream Team es feia amb la quarta supercopa d’Europa, totes les que s’havien disputat fins aleshores. Crònica MD pàg. 1 i pàg. 2
4. Copa ASOBAL
13 de febrer de 2000. Pamplona. Portland San Antonio 21- FCB 24
Després de desfer-se a les semifinals del Cantàbria per un clar 26-18 (Crònica MD) el Barça es va tornar a trobar el Portland San Antonio en una final. En aquesta ocasió el partit va ser més igualat i no es va resoldre fins els darrers minuts del partit amb dos gols consecutius d’Undargarín que van sentenciar la final. (Crònica MD pàg. 1 i pàg. 2)
5. Copa del Rei
8 i 9 d’abril de 2000. Saragossa.
La Copa de Rei es va celebrar el mes d’abril a Saragossa i en aquesta ocasió, després de desfer-se de l’Ademar a la semifinal (Ademar 21- FCB 23) la final seria contra el Valladolid.
Tot i no trobar-se entre els favorits els castellans van posar moltes dificultats al Barça que no va poder resoldre el partit fins els darrers minuts amb un resultat que no reflecteix la igualtat del partit. Valladolid 28 -FCB 34. Crònica MD pag. 1 i pàg 2
6. Copa d’Europa
La Copa d’Europa (Lliga de Campions) ja es disputava en dues fases, la primera una lligueta en grups de 4 equips entre l’octubre i el desembre i una segona fase d’eliminatòries (quarts, semis i final) a doble partit. El Barça va començar la competició al grup D, on també hi havia el Partizan de Belgrad, el Fotex Veszprem i el Kaustik Volgograd. Amb un ple de victòries en els sis partits disputats, els quarts de final van jugar-se contra l’equip ucraïnès del ZTR Zaporozhye. L’eliminatòria es va resoldre sense gaire oposició. A l’anada jugada a Ucraïna el 16/2 el resultat va ser de 17-23 (Crònica MD pàg 1 i pàg. 2). La tornada al Palau, també molt còmoda va ser el 26 de febrer amb un resultat de 27-20 (Crònica MD)
El sorteig de semifinals van emparellar el Barça amb l’equip eslovè del RK Celje, que a quarts havia eliminat a l’Ademar. El partit d’anada a casa, va acabar amb 14 gols de diferència a favor 39 a 25 en un dels millors partits del Dream Team. Si a la mitja part es va arribar amb empat a 14, la segona va ser un festival blaugrana que el mateix Valero va qualificar com a irrepetible afirmant que mai havia vist jugar tant bé el seu equip. Crònica MD pàg1 i pàg. 2
Amb l’eliminatòria gairebé resolta, el partit de tornada que es va disputar el 25 de març a Golovec va ser molt diferent. Amb un joc molt dur per part del rival, el Barça es va limitar a controlar la situació per classificar-se per la final. Es va perdre per primera vegada un partit de la Copa d’Europa aquella temporada però es va passar de forma còmoda a la final: Celje 27-FC Barcelona 20. Crònica MD pàg.1 i pàg. 2
Final anada. 22 abril de 2000. THW Kiel 28-FCB 25
En un escenari impressionant, l’Ostseehalle de Kiel, es va jugar l’anada de la final en la que els alemanys del THW Kiel van intentar-ho tot per sentenciar l’eliminatòria. Van arribar a disposar de 7 gols d’avantatge amb 24-17 a meitat de la segona part, però malgrat la seva gran qualitat i l’empenta de la seva afició, al final no van poder superar el millor equip de la història més que de 3 gols (28-25), renda que semblava insuficient per a defensar-la al Palau. (Crònica MD pàg 2 i pàg. 2)
Final tornada. FCB 29-THW Kiel 24
El 29 abril 2000 es va celebrar el partit de tornada al Palau i el Barça va aconseguir eixugar els tres gols de l’anada per a aconseguir la sisena copa d’Europa (cinquena consecutiva). Un rècord que mai havia assolit i que encara ningú ha pogut repetir. Sense arribar al nivell de qualitat de la segona part de la semifinal contra el Cejle, el Barça va haver de tirar d’esforç i patiment per poder batre un Kiel que va arribar a posar-se per davant al marcador del partit a 13 minuts pel final del partit. Només a 25’’ del final, Ortega va sentenciar la final amb un gol sorprenent, tot palmejant una pilota perduda a l’àrea dels alemanys, provinent d’un mal passe d’Undargarin a Cavar al pivot. Portada del MD , crònica MD pàg. 1, pàg. 2, pàg. 3.
i 7. Lliga ASOBAL
El Barça va acabar la lliga regular en primera posició, 4 punts per davant del segon classificat. Aquella temporada la lliga s’havia de decidir pel sistema de Playoffs. Hi hauria eliminatòries de quarts i semifinals al millor de 3 partits i final al millor de 5. Després d’eliminar a València i a Bidasoa el Barça es va trobar per tercera vegada aquella temporada el Portland San Antonio a una final. El Dream Team va anar per la via ràpida i va guanyar els 3 primers partits de la final aconseguinet el 7è i darrer torneig de la temporada. Els partits es van disputar el 18 de maig a Barcelona (26-22), el 20 de maig a Barcelona (28-24) i el 23 maig a Pamplona 23-25. Crònica de MD pàg. 1 i pàg. 2.
Amb aquell títol s’acabava el gloriós cicle del Dream Team, el millor equip de la història de l’handbol i amb ell, també acabava la seva carrera esportiva un dels seus abanderats, l’Iñaki Undargarín, després de 13 temporades al primer equip del Barça i un palmarès increïble de 50 títols. En començar la següent temporada se li va fer un homenatge i es va penjar la seva samarreta al Palau conjuntament amb Joan Sagalès retirat l’any 91.
