Durant la temporada 20/21 s’han complert 30 anys de la temporada 90/91
En aquella temporada el Barça d’handbol va guanyar la seva primera Copa d’Europa, iniciant el camí que l’ha portat a ser el club d’handbol que més vegades ha guanyat aquest trofeu. Va ser una fita increïble per l’època, ja que fins llavors l’handbol europeu estava dominat totalment pels països de l’est o del nord d’Europa. El Barça va ser el primer club del sud a aconseguir-ho i va col·locar la primera pedra d’un palmarès impressionant que arribaria els anys següents i que segueix creixent a hores d’ara. Aquella temporada també es va aconseguir la lliga ASOBAL, la supercopa d’Espanya i la lliga catalana.
Supercopa
La temporada va començar amb la disputa de la supercopa el 8 i 9 de setembre a Saragossa enmig de l’enrenou generat per la intenció de Marín, Masip i Fort de forçar la seva sortida del BM Granollers malgrat tenir contracte vigent amb el club vallesà (notícia MD). Els tres jugadors volien fitxar per l’At. Madrid, el FCBarcelona i l’Avidesa respectivament. L’ASOBAL no acceptava la seva sortida si no hi havia acord amb el BM Granollers. Minuts abans de l’inici del partit de semifinals contra el Barça, l’At. de Madrid va decidir no participar si no es permetia jugar Marín i es va retirar de la competició (notícia MD). El Barça va passar així directament a disputar la final el dia 9 contra Teka, que havia superat Elgorriaga Bidasoa per 29-19 en la segona semifinal. A la final el Barça es va imposar per 22-18. (Crònica MD i 2)
La lliga ASOBAL
El cap de setmana següent començava la lliga i durant tota la setmana va continuar el debat sobre la situació dels tres jugadors. Finalment el Consejo Superior de Deportes va posicionar-se en contra de l’ASOBAL—l’associació de clubs acabada de néixer— amb l’argument que l’handbol era un esport no professional i que la Federació podia tramitar les fitxes dels tres jugadors sense l’autorització dels clubs, ja que era la responsable de la competició, que legalment encara no s’havia traspassat a l’ASOBAL. Això va permetre que Masip comencés a entrenar-se amb la resta de la plantilla del Barça (notícia MD i 2). L’inici de la lliga es va ajornar fins la setmana següent i es va acordar que els tres jugadors no podrien participar a la 1a jornada per donar temps a arribar a un acord que satisfés el BM Granollers.
Aquella temporada es va canviar el sistema de competició iniciant-se amb dos grups de 8 equips dels que els 5 millors de cada grup es disputarien el títol jugant tots contra tots a doble volta. Hi havia dos clars candidats al títol: Barça i Teka. Tant Valero Ribera com altres entrenadors es queixarien durant la temporada d’aquest sistema perquè la segona fase començava amb tots els equips a 0 punts, el que feia que molts partits de la primera volta no tinguessin massa interès i era difícil motivar els jugadors.
El Barça va iniciar la competició amb una victòria molt ajustada per 20-21 a la pista del Teucro (crònica MD). A la segona jornada ja al Palau, va debutar Masip amb la samarreta blaugrana amb una victòria còmoda per 34-17 contra el Plátano-Canarias (crònica MD). La primera fase va acabar amb el Barça primer del seu grup amb només una derrota a la pista de l’Alzira que va quedar segon de grup.
El Barça va començar la segona i definitiva fase de la lliga el 3 de febrer perdent a la pista de l’At. de Madrid per 19-18 (crònica MD). La competició va ser molt ajustada a la primera volta i malgrat les dues derrotes —també es va perdre a Granollers (crònica MD)— el Barça va acabar en primera posició empatat a punts amb Teka i Bidasoa. La segona volta va ser perfecta, guanyant tots els partits excepte el darrer, quan ja feia dues jornades que s’havia proclamat campió. Ho havia fet guanyant a la pista del Teka per 18-19 el 22 de maig (crònica MD i 2) només tres dies després d’haver guanyat la Copa d’Europa. Era el novè títol de lliga i el quart consecutiu, igualant el rècord del mític Calpisa entre el 75 i el 78.
Copa d’Europa
Després d’haver arribat a la final la temporada anterior aquest era l’objectiu principal de la temporada. El primer pas va ser fàcil jugant la primera eliminatòria contra un equip holandès, el Sittardia (prèvia MD), amb resultats molt contundents: 18-43 a l’anada (crònica MD) i 33-17 (crònica MD) a la tornada. A quarts, primer es va jugar contra el Nimes a Barcelona amb un 23-16 que va deixar l’eliminatòria gairebé decidida (prèvia MD i crònica MD). Al partit de tornada a França, es va confirmar la classificació per a semifinals amb un 16-18 (prèvia MD i crònica MD)
El sorteig (notícia MD) per a semifinals va emparellar el Barça amb el Eskisehir, un equip turc que havia sorprès eliminant el Hafnarfjorcur islandès i el Grosswalstad alemany. A l’anada però, es va sentenciar l’eliminatòria amb un clar 19-31 (prèvia MD i crònica MD) i un escandalós 40-14 a la tornada (crònica MD) va tancar l’eliminatòria.
El rival a la final va ser el Proleter Zrenjanin de Iugoslàvia. Valero Rivera, a diferència de l’any anterior contra Minsk, veia superable el Proleter (entrevista MD). El partit d’anada es va jugar al seu camp el 5 de maig de 1991 i el de tornada al Palau, el 19 de maig. Els conflictes polítics del moment a la zona dels Balcans, van convertir el viatge en una experiència especial. El pavelló d’aquest equip era molt antic i el públic de la població de Zrejanin estava totalment entregat a aquest esport. Com es va comprovar durant el partit, els jugadors del Proleter jugaven molt dur i moltes vegades al límit de la violència, que d’altra banda els àrbitres van tolerar a causa d’una pressió ambiental insuportable (prèvia MD). Tot i aquest panorama, l’equip va lluitar amb coratge i no es va arronsar. I després d’anar perdent per quatre i cinc gols a meitat de la segona part, van aconseguir finalment perdre només per dos gols (23-21) deixant oberta la final pel partit de tornada (crònica MD i vídeo RTVE).
L’ambient previ a la tornada va ser molt intens (prèvia MD) i el Palau es va omplir com mai. Va ser un partit molt disputat. A la mitja part dominàvem per 11 a 10 i a la segona ens vam poder distanciar de quatre gols, que els balcànics van reduir a només dos. Quan faltaven tres minuts pel final, el marcador era 20 a 17 i cap dels dos equips va poder marcar cap més gol. Amb aquest resultat ens vam endur la final per un sol gol de diferència. El Palau va esclatar i el públic va saltar a la pista. La gent s’abraçava, va ser molt emocionant. Tothom recorda l’anècdota d’aquell moment: quan Sagalés com a capità va recollir el trofeu, li va caure a terra i es va trencar. (Resum del partit de tornada al Palau (Barça TV) i partit sencer Vídeo TV3). Dies després, tot l’equip i el cos tècnic van sortir al Camp Nou per oferir la victòria a tots el socis del club i van visitar la Plaça de Sant Jaume en la tradicional visita a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
Lliga catalana
La lliga catalana es va disputar en dues jornades, el 22 de novembre les semifinals a Sabadell i la final el 27 a Lleida. A la semifinal el Barça va guanyar còmodament el Cardedeu per 34-18. La segona semifinal no es va disputar perquè el Sant Feliu va renunciar a participar i el BM Granollers es va classificar per a la final sense haver de jugar. La final es va disputar a Lleida a amb victòria del Barça per 26-22 sobre el BM Granollers (Crònica MD), recuperant així el títol després de 2 anys de victòries vallesanes. Abans del partit es va jugar un partit entre veterans del FCB i una selecció territorial de Lleida. (Notícia al MD)
Copa ASOBAL
Aquella temporada es va disputar per primera vegada la Copa ASOBAL. El 22 i 23 de desembre es va disputar a Eivissa i a semifinals el Barça va perdre contra Teka —que finalment guanyaria el títol contra l’Alzira—per un contundent 21-13 (crònica MD).
Copa del Rei
Amb algunes baixes (Masip, Undargarín i Grau) el Barça va començar a Màlaga la ronda de vuitens guanyant per 22-31 al Puleva Málaga (crònica MD) i resolent a la tornada per 30-24 (crònica MD).
La fase final es va disputar a València. A quarts de final el Barça s’enfrontava al Granollers al pavelló de Sueca però quan es portaven 9 minuts de joc la il·luminació va fallar i el partit es va haver de suspendre (crònica MD). A la represa el Barça es va acabar imposant per 31-20 (crònica MD). A semifinals l’At. Madrid, amb l’equip més descansat, va passar per sobre del Barça (17-26), trencant una ratxa de 4 temporades jugant la final (crònica MD). Al partit per la tercera plaça el Barça també va perdre contra Teka per 21-26 (crònica MD).
Retirada de Joan Sagalés
Al final d’aquella temporada i malgrat que Valero Rivera el volia encara per alguna temporada més a l’equip, Joan Sagalés va decidir retirar-se després de 14 temporades al primer equip per dedicar-se completament a la seva feina professional (notícia MD).