Després de salvar la promoció de descens en la temporada anterior, el club va decidir apostar per una secció d’handbol que lluités per classificacions millors en el futur. En primer lloc, es va incorporar com a entrenador a Antonio Lázaro i amb ell, van arribar nous jugadors del col·legi San Miguel, que era l’equip que ell havia entrenat anteriorment. Juntament amb alg uns altres que van venir d’altres equips, es va formar així una plantilla jove amb molt més potencial que la de la temporada anterior. A més, es va començar a compensar econòmicament als integrants de l’equip, la qual cosa a aquests els permetia pagar-se els estudis o ajudar econòmicament a les seves cases.
La plantilla de la temporada 1967/68
Dempeus, d’esquerra a dreta: José M. Cortina, Joan Gallardo (cuidador), Santiago Noguer (Col·legi S. Miquel), Miguel A. Larraz, Llorenç Falomir (Col·legi S. Miquel), Antonio Lázaro (entrenador), Ramon Domènech (capità), Rafael Pastor, Román Jarque, Herminio Vicente (Lanas Aragón) i Josep Perramon. A la gatzoneta, d’esquerra a dreta: Antonio Sagarra, Pepe Calatayud, Joan Serra (Col·legi S. Miquel), Àngel Rovira (Col·legi S. Miquel), Quico López Balsells (Col·legi S. Miquel), Lluís Prenafeta (Joventut de Badalona), José Ramón del Portillo i Jordi Gibert Mombrú.
Esto permitió que el FCBarcelona pasara a codearse con los equipos más destacados de la liga, que en ese momento eran el At. De Madrid y el BM Granollers. La liga comenzó con la sorpresa de la victoria a domicilio de contra el Atlético de Madrid por 14 a 18. El BM. Granollers nos superó en su casa por 11 a 9, pero en la vuelta el Barça lo superó por 12 a 11. El FCB encabezó la clasificación durante gran parte de la liga y solo la derrota en el penúltimo partido en el campo de Altos Hornos de Sagunto por 15 a 14, les privó de ser campeones. En ese partido, la violencia de los jugadores del Altos Hornos fue extrema, con la complacencia de los árbitros. Finalmente, el campeón fue el Granollers con el F.C. Barcelona a un solo punto.