Campions de la 3a lliga espanyola, després de les aconseguides les temporades 68/69 i 72/73
Ajupits, d’esquerra a dreta: Valero Rivera López (capità), Antoni Joanpera, Antonio Argudo, Joan Sagalés, Vicente Calabuig (procedent del Calpisa), Quico López-Balsells i José María Pagoaga (procedent de l’At. de Madrid).
Aquesta va ser una temporada de molts canvis. En Josep Lluís Núñez, que és elegit president el 30 de juny de 1978, volia un Barça triomfant no només en futbol sinó en totes les seccions. El projecte de la secció d’handbol el va confiar a Miquel Roca, l’entrenador de moda de l’handbol espanyol, que havia estat capaç de fer de l’antic Obras del Puerto d’Alacant un equip guanyador reconvertit a Calpisa. Havia guanyat 4 lligues seguides per davant dels històrics Granollers, At. Madrid i FCBarcelona.
Amb l’arribada de Miquel Roca aquella temporada també es va renovar la plantilla amb quatre noves incorporacions: Eugeni Serrano del Granollers, Gómez del Calpisa, Pagoaga de l’At. Madrid i Calabuig del Marcol, que es sumaven a la de Viggo Sigurdssonque havia arribat al final de la temporada anterior provinent del Vikingur islandès. Miquel Roca, en començar la temporada, va marcar l’objectiu: aconseguir almenys 1 títol.
L’handbol estatal seguia pujant de nivell i aquella temporada seria especial. El Calpisa guanyaria la Recopa contra pronòstic davant el totpoderós Gummersbach del futur jugador blaugrana Wunderlich i l’At. Madrid va caure en semifinals de la Copa d’Europa. Pel que fa a la selecció espanyola, gràcies a la victòria al Mundial B de la temporada anterior, participaria en els Jocs Olímpics de Moscú. Amb els blaugranes Pagoaga, Serrano, López-Balsells i Calabuig, aconseguiria la fita històrica d’acabar en 5a posició derrotant al darrer partit a una gran potència com Iugoslàvia per primera vegada.
La lliga
La lliga va iniciar-se el cap de setmana del 22-23 de setembre amb 12 equips, tres com a candidats al títol: els dos que havien guanyat les darreres 5 lligues —Calpisa (4) i At. Madrid (1)— i el nou Barça liderat per Miquel Roca com a nou aspirant (artículoMD1 i MD2). El nou projecte ja es va posar a prova la segona jornada en la qual va haver de superar un primer escull: els blaugranes van superar 23-19, no sense problemes, el BMGranollers (crònica MD). A la tercera ja va arribar un dels partits decisius de la temporada amb la visita al Palau Blaugrana del Calpisa. El partit va ser igualadíssim i no es va resoldre fins que a 7 segons del final Sigurdsson desfeia l’empat a 23 transformant un llançament de 7m. que havia provocat Valero Ribera. (crònica MD1 i MD2) La sorprenent derrota de l’At. Madrid a Granollers la jornada 5, va deixar a un Barça imbatut com a líder en solitari. Tot es va mantenir dins del previst fins a arribar a la jornada 9 en la que l’At. Madrid visitava el Palau. En aquesta ocasió el penal als darrers segons va ser en contra del Barça i l’At. Madrid va poder esgarrapar un punt del Palau 16-16 (crònicaMD). Com la jornada següent (10a) l’At. Madrid va derrotar al Magariños el Calpisa, el Barça va arribar al final de la primera volta imbatut amb 2 punts d’avantatge sobre el Calpisa i 3 sobre l’At Madrid, però amb l’inconvenient d’haver de visitar els seus dos perseguidors a la 2a volta.
Aquesta va començar sense cap sorpresa i es va arribar a la jornada 14, en la que els blaugranes visitaven Alacant i en la que van desaprofitar una gran oportunitat per a deixar mig sentenciada la lliga. En una primera part excel·lent van arribar a guanyar de 7 gols, però aquesta diferència no va ser prou perquè la reacció del Calpisa a la segona part els va permetre donar la volta al marcador per acabar amb un 28-24 (crònica MD) que deixava el Barça en segona posició de la classificació i els obligava a guanyar al Magariños per tornar al capdamunt de la classificació. El Barça ho va aconseguir, amb un partit memorable, guanyant per 22-26 (crònica MD1 i MD2) i així va deixar gairebé sentenciada la lliga, ja que aquella mateixa jornada el Calpisa es deixava un punt a la pista d’Anaitasuna que li hagués fet falta en cas que el Barça fallés en algun dels dos partits que li restava per jugar (Bidasoa i Marcol). Al final, aquell punt va ser intranscendent pel Calpisa, així com la seva victòria contra l’At Madrid en la següent jornada, ja que el Barça es va proclamar campió guanyant el Marcol a València en la darrera jornada. (crònica MD)
La Copa
El mateix dia que acabava la lliga es va fer el sorteig de la Copa entre els 8 primers classificats de la lliga, emparellant el Barça amb l’At de Madrid. (artículo MD) Dels set equips era el pitjor rival amb qui es podia enfrontar, ja que l’eliminatòria s’havia de jugar aquella mateixa setmana (dijous i diumenge) i dels tres grans, era l’únic que només podia guanyar algun títol si guanyava la Copa. El Barça va perdre a Madrid per 25-20 (crònica MD) i al Palau, malgrat haver arribat a anar 8 a sobre, la victòria final per 20-18 no va ser suficient per poder eixugar el desavantatge de l’anada (crònica MD1 i MD2)
Tot i eliminar el Barça l’At de Madrid es va quedar sense títol, ja que un exultant Calpisa va guanyar-lo a la final disputada a Girona, només tres dies després d’haver conquerit la Recopa a Alemanya.