El Barcelona comença a acaparar títols: 3 de 3
En aquesta temporada el Barça va aconseguir el Trofeu President, un nou torneig organitzat per la Federació Catalana en format d’eliminatòries, el Campionat de Catalunya en fomat de lliga i, finalment, va revalidar el Campionat d’Espanya que havia aconseguit per primera vegada la temporada anterior.
El Trofeu President
La final del Trofeu President es va jugar al camp de l’Espanya Industrial el 25 de novembre de 1945 entre el CF Barcelona i l’Ideal de Vallvidrera. El Barça sortia com a favorit davant el Vallvidrera, que era un equip modest tot i que en només tres anys havia aconseguir situar-se entre els millors equips espanyols tal com explicava la crònica prèvia del Mundo Deportivo.
El subtítol de la crònica del MD indica ja que el Barça ja era un equip dominador que “acaparava” títols. La primera part va acabar 4 a 1 amb un domini clar dels blaugrana. A la segona els de Vallvidrera van intentar recuperar terreny però, segons la crònica, semblava que els blaugranes es van dedicar més a especular amb el resultat que a jugar i van abusar del joc ‘subterrani’, no deixant que els del Vallvidrera s’acostessin amb gaire perill. Sembla que no va ser un partit massa brillant.
La plantilla que va jugar el partit de la final va ser va ser: Rodés, Garcia, Compte, Cano, Suau, Maneus, Gea Cañadell Sanchex Franch i Mercade
El Campionat de Catalunya
El Campionat de Catalunya es va iniciar tot seguit i es va jugar en format de Lliga des del mes de desembre fins a finals de març. Tres jornades abans del final del campionat el Barcelona es va proclamar campió justament derrotant el Vallvidrera pel mateix resultat 5-3 que a la final de Trofeu President. (Crònica del MD) El Vallvidrera va ser l’únic equip que havia estat capaç de derrotar-los al partit de la primera volta i quedaria segon a la classificació final. (Crònica MD de la darrera jornada)
El Campionat d’Espanya
El campionat d’Espanya es va disputar entre 16 equips de l’estat i es va jugar per eliminatòries: vuitens i quarts a partit únic decidit per sorteig amb una fase final de semis i final que es jugaria a sant Sebastià. (Article MD 9/5/1946)
La primera eliminatòria va emparellar el Barça amb el SEU Valladolid que havia estat el primer campió de de la competició. Els partits s’havien de jugar el 12 de maig però el SEU Valladolid no es va presentar al camp de Les Corts i el Barça va passar a la següent eliminatòria sense haver de jugar. La resta de partits van ser: R.Societat 4-Vallvidrera 5, Trabuco d’Alacant 6, Vélez de València 1; América de Madrid 7-Santander 3; SEU Madrid 7 – Onésimo Redóndo d’Alacant 2 i Alerta de Vigo 5 – Juan de Austria de Madrid 2 (La Vanguardia)
A quarts el Barça va quedar emparellat amb el América de Madrid i va viatjar a la capital on es va imposar per 2 a 4 en partit disputat a la Ciutat Universitària el 26 de maig. (Crónica MD 27/5) La fase final es va jugar al Camp d’Atocha de Sant Sebastià del 14 al 16 de juny de 1946 i es van classificar els mateixos equips que havien disputat la de l’any anterior al camp de les Corts on el Barça havia aconseguit el seu primer títol estatal: SEU Madrid, Esperanza de Sant Sebastià i l’Ideal de Vallvidrera.
A semifinals (Crònica MD 15/6) guanyava per 4 a 0 al SEU Madrid i a la final guanyar l’Esperanza per 4-2 (Cronica MD 17/5) i es va revalidant per tant el títol de campió d’Espanya.
La plantilla d’aquella temporada estava formada per:
Josep Rodés, Josep Franch, Vicenç Sallarés, Salvador Mercadé, Joaquim Compte, Lluís García, Emiliano Ricote, Rafael Molina, Ramon Suau (capità/capitán), Gregorio García, Salvador Maneus, Federico Cano, Joan Gea, Ricardo Sánchez, Joan Cañadell, Ambrosio Aznar, Enric Arrufi, Córdoba. Directiu: José Espada; Delegat: Albert Llach; Entrenador: Pep Tost; Massatgistes: Joan Gallardo i Galtes.
